Etimologia
La paraula «albercoc» va sorgir a la costa del Mediterrani: els romans, els van anomenar «Praecoquum», que significa «d’hora», es va convertir pels grecs amb «praikokion», pels àrabs «al barq». Posteriorment va ser «albaricoque» en espanyol i «albercoc» en català que posterirment va influir en l'»abricot» de França. quest fruit d’estiu va omplir els mercats.
Història
L’albercoc és originari de la Xina. Va ser portat de l’est a l’oest amb caravanes de la Ruta de la Seda. Els romans el van descobrir a Armenia i el van anomenar «Armeniacum malum» (poma d’armenia). L’albercoc va entrar a França en dos lloc i en dues èpoques diferents:
- A la vall del Loira des d’Itàlia gràcies al rei René d’Anjou, que va heretar el regant de Nàpols el 1435 i va portar aquest arbre fruiter l’any 1560.
- En el Rosselló, des d’Espanya, probablement entre el moment en que Narbonne va ocupar pel serraïns el 715 d.C., unint-se Rosselló a la corona francesa el 1659.
Sabies que… ? És gràcies al jardiner del Rei Sol que l’albercoc es va estendre per França: es va plantar en el Potager du Roi i, durant el segle següent, ja hi havia una gran activitat agrícola al voltant d’aquesta fruita.
La producció
França és el segon més gran productor d’albercocs de la Unió Europea i la quarta part de la seva producció es troba al nord de Catalunya, al Rosselló. Aquesta fruita és una de les fruites preferides tan a Catalunya com a la Catalunya Nord. La recollida comença el mes de juny i continua fins el més d’agost. Es recullen entre 40 i 50kg de fruita per arbre. L’albercoc és la tercera fruita preferida pels francesos per darrere la poma i el préssec. EL 72% de l’àrea cultivada de l’albercoc és al «Rosselló vermell». Els primers albercocs són del Rosselló (de mitjans de maig a mitjans de juny), seguits de la regió de Gard i la vall del Roine que tanca la temporada. A Espanya la producció més important es troba al sud-est del país.
Varietats
El color de l’albercoc no és un signe de maduresa, sinó de varietat: el seu bonic color varia des del taronja suau fins el vermell passant per diferents tonalitats. l’albercoc té al voltant de 40 varietats diferents. Les noves varietats es presenten regularment: degut al seu èxit amb els consumidors, els investigadors estan treballant per crear una gama de fruites que pot estar disponible per més temps als nostres mercats. Les principals denominacions d’origen són «Bergeron» a Rhône-Alpes, «Orangered» per la regió de Gard. Rosselló té quatre varietats: «Rouge», «Hélèna», «Royal» i «Treats». L»albercoc vermell del Rosselló» té Denominació d’Origen Controlada (AOC) el 2015 i una Denominació d’Origen Protegit (DOP) des del 2016. Els albercocs del Rosselló es recullen a mà! L’albercoc ja forma part de la cultura local de la regió catalana. Cada estiu, la ciutat de Rivesaltes fa un homenatge a aquesta fruita i una gran festa musical en el seu honor.
Ús i utilitat
L’albercoc és la segona fruita més consumida pels francesos. S’utilitza com a element principal de receptes dolces i salades, així com de postres. Amanida de fruites, melmelada d’albercoc, pastís, clafoutis o muffins sempre són els plats estrella d’aquesta fruita. El seu gust satisfà a tan joves com a grans. Els suc i el nèctar també tenen gran popularitat, la melmelada d’albercoc és una de les grans estrelles.
