El Parc Nacional d’Aigüestortes

El parc nacional d’Aigüestortes

El Parc Nacional d’Aigüestortes compte amb més 40.000 hectàrees i és l’únic parc nacional de Catalunya. Està situat a la part central del massís pirinenc pertanyent a la Província de Lleida i compartit entre quatre comarques: Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Pallars Jussà i la Vall d’Aran.

El relleu és més accentuat en aquesta part dels Pirineus i fa que el parc compti amb 4 cims de més de 3.000 metres d’altitud així com quasi 300 estanys de muntanya. El nom d’Aigüestortes és representatiu de l’entorn local: en català, aquest nom significa “aigües tortuoses”. Els nombrosos torrents, rierols i gorgs no són aliens, notablement entre els llacs de Llong i de Llebreta, el riu Sant Nicolau forma els característics meandres que originen el nom d’Aigüestortes.

Santuari de la protecció de la fauna i de la flora, Aigüestortes ofereix un terreny immens a tots aquells enamorats de la natura i de la muntanya. Cordeu les vostres botes de senderisme i seguiu la guia per descobrir aquesta immens entorn natural!

La part més alta dels Pirineus catalans

El pic Comalforno, el Besberri Sud, la Punta Alta o el Besberri Nord són els noms del es gegantines muntanyes que destaquen a la regió. Aquests quatre pics de mes de 3.000 metres d’altitud són els cims més alts de tota la cadena pirenaica.

Un ecosistema protegit

Tot i que els cims del Gran Tuc Colomers, el Pic Montardo, els Gran Encantats o el Tuc de Ratera són d’una altitud més modesta però ofereixen un quadre magnífic i ben cuidat. Podem dir que és un dels parcs millors cuidats d’Europa. Aquesta immensa reserva natural pretén protegir tan la fauna com la flora local. El conjunt d’aquests ecosistemes d’alta muntanya són molt ben protegits.

Aquest relleu modelat pel temps ha donat vida a una formidable quantitat de llacs d’alçada. Els llacs formats per l’erosió dels glaciars i el desglaç estacionari han fet anomenar aquesta regió com “el país de l’aigua”! Fan part de la singularitat i del caliu de la regió. Els camins de senderisme que connecten refugi amb refugi conviden a descobrir un gran número d’aquests llacs dotats d’un color i d’una vegetació singular.

Els camins permeten passejar a la vora de petits rierols que es transformen amb cascades per acabar alimentant la vall. Aquests paisatges són absolutament màgics! Segons la vessant on ens trobem, podem notar la diferència entre les valls.

L’estany de Sant Maurici, als peus dels dos pics de Els Encantats, és un dels més famosos de la zona. La llegenda local explica que aquests dos pics són en realitat dos caçadors que han estat petrificats per anar a caçar enlloc d’assistir a la missa de Sant Maurici. Aquest paisatge és absolutament magnífic. La majoria de camins de senderisme permeten arribar a diferents refugis en el transcurs de la travessa.

No obstant això, contràriament al que podem pensar, la petjada de l’home i les seves activitats formen part del paisatge. La pastura ha sigut durant molt temps una activitat habitual a la regió. Tot i que l’accés a la zona és una mica complicat, els pastors han pujat els seus remats a pasturar a la muntanya. Es pot veure en un bon número de camins de la muntanya.

Els centres d’acollida i d’informació del parc

Si vosaltres voleu descobrir magnífics paisatges, els centres d’acollida us permetran recollir totes les informacions necessàries per entendre millor l’entorn i valorar els vostres passejos.

Aquests dos centres es troben a Espot i a Boí,  a les dues portes d’entrada al parc. Durant l’estiu s’obren dos centres més degut a la gran activitat: l’estand Gento i Valènca d’Àneu. Això permet als senderistes descobrir i defensar els diferents ecosistemes. Una visita a aquest punts d’informació pot resultat molt útil des del punt de vista informatiu i pràctic. Recordeu que l’alçada de la muntanya pot resultar perillosa segons les condicions meteorològiques!

No només hi ha el senderisme per la muntanya …

Aquest immens terreny permet als fans de les muntanyes practicar tots tipus d’activitats. Des de canoa i rafting i passant per les caminades en raquetes de neu o l’esquí durant l’hivern us ho faran passar d’allò més bé.

L’escalada se suma aquest seguit d’activitats sent una de les zones més difícils dels Pirineus. La zona dels Cavallers ofereix parets d’escalada fantàstiques per grimpar! Els murs de granit permeten als practicants de diferents nivells venir i intentar conquistar el cim. Durant l’hivern, no s’aturen els entrenaments, els escaladors es poden atrevir a pujar les cascades glaçades! Aigüestortes és la zona que compta amb més vies dedicades a l’escalada de tota Espanya.

La pesca és una activitat molt practicada a la zona. La puresa de les aigües i la gran població de truites salvatges que hi viuen són un paradís pels pescadors. Hi ha zones de pesca destinades a la pesca a la mosca.

Podem també fer esquí a l’estació més alta de Catalunya: a Boi-Taull. L’estació ofereixen increïbles pistes per la seva qualitat que et faran tallar la respiració. Els boscos de pins permeten veure la vall rodejada de cims vertiginosos! Breu informació: Aquesta estació compta amb un dels més grans (50.000m²) i millor snowparks de tot el Pirineu.

L’art romànic català

És impossible parlar d’aquesta regió sense parlar del patrimoni artístic que forma part del Patrimoni Mundial de l’UNESCO des de l’any 2000. El conjunt romànic de Vall de Boí es composa de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, Santa Maria de Cardet, l’Assumpció de Coll i l’ermita de Sant Quirc de Durro.

En cap lloc podem admirar un conjunt estilístic tan antic com aquest. A part de tots els campanars, les esglésies daten de segle Xi i XII i són representatives d’un únic estil inspirat amb l’art romànic Llombard vingut d’Itàlia.

A part del paper religiós i unificador d’aquests llocs també servien per comunicar una vall amb una altra. L’alçada dels campanars permeten assabentar-se de tota la zona perifèrica i de les parròquies veïnes. Un codi comú de totes les parròquies es la constant comunicació per preparar-se en cas de perill.

Hi ha un camí que comunica les parròquies i permet passar per les diferents valls per tal de gaudir del conjunt del patrimoni.

S’ha de destacar que un espectacle insòlit que es dona alguns dies a l’església de Sant Climent de Taüll són les projeccions mapping que recreen el fresc original que decorava l’absis i que ara es troba al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

El país de l’aigua

A part dels llacs i rius, la zona compta amb nombroses fonts d’aigua amb propietats terapèutiques. Aquestes fonts són conegudes des de l’època romana però no és fins al segle XVIII que la ciència es va interessar per elles.

Al menys una cinquantena de qualitats van ser trobades a les aigües de la regió. La seva explotació va fer de Caldes de Boí un dels termes més alts de Catalunya i dels Pirineus. Els hotels i els centres proposen diferents atencions en funció de la patologia que han de tractar. A cada problema, la seva solució!

D’altra banda, cal fer un cop d’ull al mapa de la zona per comprendre d’on ve el nom del país de l’aigua: no oblidem que compta amb casi 300 llacs!

Des del llac de Sant Maurici i passant pels pics dels Encantats a la Vall D’Aran, el parc nacional d’Aigüestortes és un temple de la naturalesa que podeu descobrir de diferents maneres. Poc importa quina escolliu, ben segurs que gaudireu! Bona descoberta i bona visita!