Etimologia
L’origen del nom prové de “fragum” (perfum en llatí). En botànica, “fregoria vesca” es refereix a dues especificitats d’aquest petit fruit de color vermell: la seva deliciosa fregancia és comestible (vesca).
Aquest nom s’ha convertit en “fragola” en italià, “fresa” en francès, “fresa” en espanyol i”maduixa” en català.
Història
L’home ha consumit la maduixa des del principi dels temps, ja en la prehistòria, es menjava els fruits de les maduixes silvestres. A l’antiguitat, creix salvatge a l’Àsia, però també en Amèrica i Europa.
La maduixa silvestre no va arribar a França fins l’Edat Mitjana, quan és van convertir en horts. El segle XIV, es van plantar 12.000 maduixes al jardí del Louvre. La maduixa tenia un mida molt petit i feia un olor molt apreciable.
Va ser el sgle XVI quan els exploradors van descobrir Amèrica, que també van ser sorpresos per aquestes plantes de maduixa amb boniques maduixes d’una bona mida. Es creu, a més, que va ser Jacques Cartier que va portar les maduixes de Virginia a França.
Però les maduixes d’avui en dia només s’ha desenvolupat a França des del segle XVIII quan Amédée François Frézer va tornar a Xile amb unes fruites blanques molt grans. Les maduixes d’avui en dia no fa falta fer la barreja de les maduixes americanes, la de Virginia i la Xile.
Sabies que… ?
La maduixa no és una fruita! És una fruita falsa! De fet, la part carnosa de color vermell brillant que mengem és la flor que s’infla després de la fertilització. Els veritables fruits són llavors petites que es troben disperses a la superfície de la maduixa.
La producció
La major productor de maduixes és del Xina, Espanya ocupa el 5è lloc. A Europa, França és un petit productor de maduixa, el sèptim major productor d’Europa amb casi 60.000 tones, però consumeix al voltant de 130.000 tones per anys, el que explica per què Espanya, és el principal productor conegut pel cultiu intensiu.
La producció de maduixes comença a finals de març pels primers que il·luminen els mercats de vermell, anunciant els començaments de la primavera. L’estació és de finals de març a juny, però les maduixes prometedores produeixen fruita vermella brillant fins la tardor.
Sabies que… ?
Es diu que la varietat “Charlotte” i “Marades Bois” floreig varies vegades l’any produint així maduixes durant un període més llarg.
A França, casi el 40% de la producció de maduixes és produïda per la regió de Nouvelle-Aquitaine, mentre que la resta es divideix entre la Provença-Alps-Costa Blava. Occitània per la seva part, proporciona el 10% de la producció total de França.
Les maduixes de Périgord i Nîmes es beneficien d’una DOP (Denominació d’Origen Protegit). Els de Lot et Garonne tenen la seva Label Rouge per tres varietats: Garriguette, Ciflorette i Charlotte. A més, a França, els agricultors van crear el 1998 una certificació de marca col·lectiva “Strawberry of France” que certifica un bon origen de la fruita i un bon cultiu. Casi la meitat de la producció francesa es beneficia d’aquesta marca.
La cultura de la maduixa
A la terra, al terra o al camp, cada mitjà de cultiu de la maduixa té els seus defensors i els seus arguments.
Sabies que… ?
Cultiu sense terra, el futur? L'”aeroponia” permet cultivar sense terra i sense Sol. Aquesta nova tècnica permet alimentar les arrels de les plantes al buit gràcies a un núvol que conté nutrients d’aigua i les fulles s’il·luminen gràcies a llums LED. Alta productivitat!
Les varietats
Les maduixes tenen tot per agradar: el seu color pren una gama de vermell, de forma cònica i rodona adaptada a les mans dels més petits amb un perfum dolç. Tenim un desig: provar-ho! Hi ha més de 130 varietats de maduixes a França.
Aquí estan les més conegudes:
- La Gariguette: Ben coneguda, allargada i vermellosa és dolça i àcida. Cultivada a tota França acompanya la primavera de març a juny.
- Ciroflette: Amb una fregancia intensa i allargada, el seu olor varia entre tonalitats de taronja. Es cultiva al sud de França. Molt dolça, farà gaudir les teves pupil·les gustatives. Es troba de març a juliol.
- Charlotte: Rodona i molt vermella, amb forma de cor, és una de les maduixes que més recorda a les maduixes silvestres. Es cultiva el Centre-Vall de Loira, Occitània, Provença-Alps-Costa Blava. Es troba des de l’abril fins al novembre.
- The Clery: Molt generosa, porta un vestit vermell carmí. Es produeix el sud de França de març a maig.
- El Darselect: Forma rodona, dolça i sucosa. D’abril a juny, es cultiva al centre de la Vall de Loire, Occitània, Provença-Alps-Costa Blava i Auvernia-Roine-Alpes.
- Mara des Bois: Maduixa silvestre. De color vermell clar, tmabé és sucosa i motl dolça. Ben rodona es cultiva a totes les parts de França i es pot trobar de maig fins a octubre.
Usos
Amb un gust dolç, és baixa en calories de fibra, àcid fòlic i potassi, plena d’antioxidants més vitamina C qu una taronja és molt apreciada per tothom, excepte aquells que en són al·lèrgics.
Les maduixes es mengen ràpidament i estan presents en moltes receptes. Si no és volen menjar ràpidament i conservar les propietats es conserven a la nevera de 2 a 3 dies.
Es consumeixen de diferents maneres:
- Naturals: Amb sucre, gotes de llimona, nata, iogurt, amanida, sopa de fruita…
- Cuinat i dolç: Melmelada, compota…
- Els pastissos: Pastissos, amb gelat de vainilla i crema batuda…
- Gelat: Espuma en el tiramisú i sorbet, panna cotta, fondue de xocolata.
- Amb herbes i espècies amb menta per exemple.
- Batuts
- Al forn: Gratinades o claufoutis.
En resum, aquest petita fruita exalta les papil·les gustatives, però també la nostra imaginació.
Sabies que… ?
Varies expressions franceses es refereixen a aquesta fruita: « ramener sa fraise » (iintervenir d’una manera indiscreta), « sucrer les fraises » (mimar, « aller aux fraises » (donar voltes sense rumb fix), « être aux fraises » (fora del tema), « envoyer aux fraises » (expulsar).
Maduixa, estrella e la primavera a tota Catalunya:
- Al país català: s’organitzen activitats tot els anys en tots els Pirineus Orientals, com al voltant del llac Soler, a la costa del riu Tet, on la maduixa es troba al festival en totes les seves formes. Aquest any, va tenir lloc el 23 d’abril, el dia de Sant Jordi.
- Al sud: El Maresme és on hi ha més horts de maduixes. Entre Barcelona i la Costa Brava la maduixa és l’estrella i es celebra les “Jornades Gastronòmiques de la Maduixa de Vallalta” al Maresme on hi ha una clara protagnista.